Aquest vídeo ens explica l'evolució dels ordinadors al llarg dels anys.
Inicialment els ordinadors eren màquines per fer càlculs, però més endavant van esdevenir màquines per comunicar-nos.
A diferència de llegir un llibre on hi tenim la informació seguida, el model proposat pel senyor Bush, que té com a finalitat millorar la comunicació científica, tenim accés als conceptes que es vol automàticament a través d'uns punts de connexió. Segons Bush cal operar per associació d'idees, és a dir, com ho fa la ment humana, però no va poder portar-ho a terme perquè els ordinadors en aquella època eren aparells molt costosos, complicats d'utilitzar i només entenien de números. Tot i que més endavant això va canviar i van començar a treballar amb textos, sons i imatges.
El projecte que va elaborar Ted Nelson va passar a la història perquè era una xarxa com Internet però trenta anys abans. Va innovar el terme hipertext (nou model d'informació relacionada) i hipermèdia (a més a més de text hi ha sons, imatges i animacions relacionats amb enllaços formant una xarxa que també es pot relacionar amb altres xarxes).
Gràcies a les innovacions de Douglas i el seu grup d'investigadors van inventar elements molt importants com el ratolí que permetia una comunicació interactiva. Els primers hipermèdia van aparèixer als anys 90 amb els CD-ROM, suport capaç d'emmagatzemar bona part d'imatges i música.
A diferència d'un llibre que nomes el pots mirar d'una manera, aquest interactiu el pots recorre de diverses maneres.
Però els videojocs van ser els programes interactius de més impacte, ja que aprofiten les millors qualitats de la interactivitat. Amb un CD-ROM la interacció es d'una persona amb ella mateixa, però amb Internet la interacció es amb altres persones, tan socials com comercials.
La clau d'un interactiu és la interfície, és a dir el conjunt de grafismes i opcions que fan possible el diàleg entre la persona i l'ordinador, i procura que l'experiència interactiva sigui senzilla i intuïtiva.
